En primer lloc, haig de dir que no conec millor lloc per a emprendre aquesta nova aventura, què a Vic!. El Mans en el qual Santa Joaquina va passar gran part de la seva vida, ha estat clau per a mostrar i sentir les nostres emocions a flor de pell!. En aquests curts però intensos dos dies, hem connectat d'una manera molt especial!. Des del moment en el qual ens vau cridar enversfirmarnos a quin país anàvem i fins a aquest mateix diumenge, hem estat plens de dubtes i incerteses. No obstant això, en acabar el fin de setmana, hem sortit amb les piles carregades de positivitat i amb un somriure dibuixat en la cara!. Si hagués de resumir aquesta formació amb una paraula, seria “sorpresa“. D'una banda, pels 15 anys del Voluntariat Vedruna i totes les visites inesperades que vam tenir el plaer de rebre. I per una altra, per pertànyer a aquesta gran família que hem format de la nit al dia. Una família que somia amb els ulls oberts, que sap que és possible viure en un lloc millor i que fa que el món brilli amb una llum especial; perquè si caminem solos arribem ràpid als llocs, però si caminem en grup arribem molt lluny!. Parlo en nom de tots els voluntaris d'aquest any i la paraula gràcies es queda tala. Encara així, gràcies a tots per ensenyar-nos que les coses amb amor, ganes, passió, dedicació i aquesta màgia especial que està dins del cor, no poden sortir malament!. Estem desitjant viure aquesta nova experiència en Celendín (el Perú), Sullana(el Perú), Quibdó (Colòmbia), Sanand (l'Índia), Tànger (el Marroc) i Fond Parisien (Haití). Gràcies per obrir-nos les portes de la vostra llar.
“Eskerrik asko jauna, bihotz bihotzetik. Eskerrikasko jauna, orain eta beti.”
“Gracias señor, desde lo más profundo del corazón. Gracias señor, ahora y siempre.”
“Gràcies senyor, des del més profund del cor. Gràcies senyor, ara i sempre.”
